No ens sumem a la burla a la Memòria Històrica i a l’insult per a totes aquelles persones que van lluitar per a les llibertats democràtiques a Catalunya i a Sant Boi
Amb el respecte a la persona d’En Joan Martí i Lladó, últim Alcalde de l’etapa franquista de Sant Boi, i a qui ha sol•licitat el seu reconeixement, manifestem el nostre rebuig a la decisió de concedir-li el títol de fill predilecte de la ciutat, distinció per a les persones que han dedicat la seva vida al progrés i al benestar de la comunitat.
És per a nosaltres inadmissible que la sol•licitud al Ple Municipal de la Comissió Ciutadana que ha impulsat el reconeixement es fonamenti en la seva etapa política, i llegim textualment “per la seva actuació en la etapa que li va tocar viure al front del nostre Ajuntament. Ens estem referint a l’últim alcalde de l’antic règim franquista”.
No podem oblidar que En Joan Martí va ser, a la nostra ciutat, membre destacat de la dictadura des del seu càrrec de Tinent d’Alcalde a partir de l’any 1973, i mai ha volgut fet una revisió mínimament crítica de la seva col•laboració destacada amb el règim franquista.
Com ell mateix reconeix, en una entrevista publicada el 1997 dintre del llibre “Memòria compartida”, “Estàvem a una dictadura, encara que fos una dictadura molt suau” i parlant d’aquell consistori, “Tots nosaltres érem del Movimiento”.
Però cal recordar que aquella etapa de suposada “dictadura suau” es provocava la mort de persones que lluitaven per la democràcia a l’Església de San Francisco d’Asis a Vitoria, la Mantanza d’Atocha i d’En Salvador Puig Antich, així com la brutal repressió del moviment obrer.
També, en aquella etapa la ciutadania santboiana que no era del movimiento lluitava per aconseguir escoles públiques, ambulatoris o clavegueram i es va trobar amb la ferocitat d’aquella “dictadura suau” que anomena En Joan Martí.
No volem atribuir a la seva persona la responsabilitat activa del que va passar, però podria haver-se allunyat del règim, i no ho va fer, o podria haver revisat la seva història, i tampoc ho va fer.
Des d’ICV-EUiA pesem que el deure polític de l’administració és el reconeixement de la lluita contra la dictadura franquista. Aquest és el patrimoni d’una societat democràtica que ha de ser capaç de transmetre els valors democràtics a les distintes generacions i reconèixer el sistema de llibertats recuperant la memòria democràtica.
Amb aquest reconeixement anem en sentit contrari.
És per a nosaltres inadmissible que la sol•licitud al Ple Municipal de la Comissió Ciutadana que ha impulsat el reconeixement es fonamenti en la seva etapa política, i llegim textualment “per la seva actuació en la etapa que li va tocar viure al front del nostre Ajuntament. Ens estem referint a l’últim alcalde de l’antic règim franquista”.
No podem oblidar que En Joan Martí va ser, a la nostra ciutat, membre destacat de la dictadura des del seu càrrec de Tinent d’Alcalde a partir de l’any 1973, i mai ha volgut fet una revisió mínimament crítica de la seva col•laboració destacada amb el règim franquista.
Com ell mateix reconeix, en una entrevista publicada el 1997 dintre del llibre “Memòria compartida”, “Estàvem a una dictadura, encara que fos una dictadura molt suau” i parlant d’aquell consistori, “Tots nosaltres érem del Movimiento”.
Però cal recordar que aquella etapa de suposada “dictadura suau” es provocava la mort de persones que lluitaven per la democràcia a l’Església de San Francisco d’Asis a Vitoria, la Mantanza d’Atocha i d’En Salvador Puig Antich, així com la brutal repressió del moviment obrer.
També, en aquella etapa la ciutadania santboiana que no era del movimiento lluitava per aconseguir escoles públiques, ambulatoris o clavegueram i es va trobar amb la ferocitat d’aquella “dictadura suau” que anomena En Joan Martí.
No volem atribuir a la seva persona la responsabilitat activa del que va passar, però podria haver-se allunyat del règim, i no ho va fer, o podria haver revisat la seva història, i tampoc ho va fer.
Des d’ICV-EUiA pesem que el deure polític de l’administració és el reconeixement de la lluita contra la dictadura franquista. Aquest és el patrimoni d’una societat democràtica que ha de ser capaç de transmetre els valors democràtics a les distintes generacions i reconèixer el sistema de llibertats recuperant la memòria democràtica.
Amb aquest reconeixement anem en sentit contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada